dimecres, 18 d’abril del 2007

san jordi



Ja som ben a prop de celebrar una de les diades culturals més importants de l'any per a tota la societat catalana. Durant la diada del Sant Jordi celebrem, no només l'onomàstica de tots els que tenen aquest nom, sinó que a més a més és el dia del llibre i de l'expressió del sentiment amorós. Però, què hi ha darrere de tot això? Per què el 23 d'abril celebrem el dia del llibre? Per quin motiu regalem una rosa a la nostra enamorada? Per què ho relacionem amb Sant Jordi? Qui era aquest cavaller? Déu n'hi do les preguntes que ens podem fer! Amb aquesta caça del tresor coneixereu qui hi havia darrere la figura de Sant Jordi, esbrinareu per què aquest dia ha esdevingut el dia del llibre i de la rosa.
Contesteu les preguntes del següent apartat tot fent servir el llistat d'enllaços que trobareu a la secció de Recursos d'internet. En acabat penseu una mica en tot el que heu descobert i arrisqueu-vos a contestar La Gran Pregunta. Ànims i recordeu que la lectura és tota una aventura!!!
Per realitzar aquesta activitat obriu un docum
Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.
Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades envierinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.
Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assejar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriame
Heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la bèstia. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits. Així, el rei va avenir-se a que la princesa fos sacrificada.
La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Mentre, tot el veinat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici. nt pel monstre ferotge. Tot el veinat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se'n deiuria sentor satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fer abans. ent word on donareu resposta a totes les preguntes d'aquesta caça.
Qui va ser Sant Jordi?
El nom de Jordi és un mot grec que vol dir el qui treballa la terra, llaurador o pagès.
El més important és que Sant Jordi va ser un màrtir. Mot grec que significa testimoni, és a dir, la persona que compareix a declarar davant la justícia, el que ha vist o sentit, que compareix a certificar la identitat d'algú, l'exactitud d'una declaració...com diu el diccionari Pompeu Fabra.
Quan en els primers segles després de Crist els seus seguidors es negaven a adorar com un Déu l'emperador romà, declaraven que l'únic Déu que podien adorar era Jesucrist. Aquest testimoniatge era castigat amb la pena de mort.
Per això la paraula màrtir ben aviat es va aplicar a aquelles persones que havien donat la seva sang per causa de la seva fe en el Crist.
Arran d'aquests màrtirs es redactaren cròniques que que eren llegides a reunions cristianes el dia de l'aniversari de la mort del màrtir, que de fet representava el dia del naixement, l'inici d'una vida eterna. Sant Jordi, Patró de Catalunya.
Entre els molts milers de màrtirs, Sant Jordi va gaudir de molta veneració i popularitat universal durant els temps medievals. El fet de ser cavaller li donava categoria entre la gent d'armes. Això féu que l'escollissin per patró de la caval
Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d'aquell monstre.
Entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran hEl rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví. Per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.
Aleshores, Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.
Text extret del Costumari Català de Joan Amades. Il·lustracions cedides pels alumnes de Cicle Mitjà del CEIP Pont de la Cadena de Molins de Rei orror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El monstre va seguir tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí. leria i noblesa catalana.
Per festivar el Sant, a Barcelona, la noblesa havia celebrat en el Born, torneigs, justes i altres jocs d'armes, que havien revestit gran solemnitat i donaven a la festa un to senyorívol i aristocràtic que n'allunyava el poble.
Avui en dia, en el nostre país, la figura de Sant Jordi es troba en molts àmbits: pintures, escultures gravats,...segells, monedes, banderes, vestits, brodats, rajoles, mobles, ceràmica, joies, miniatures... D'altra banda, pensem amb persones que coneguem i se'n diguin amb aquest nom.
Tot plegat és prou significatiu com per creure que és una figura ben viva, i que ha deixat empremta en el record de la gent. Ha format part del nostre folklore. Paraula anglesa que significa la saviesa del poble.