Les formes del relleu s'originen, bàsicament, per l'erosió diferencial, és a dir, per la resistència desigual de les roques a ser erosionades. Al Bages podem trobar els següents tipus de relleu: montserratí, tabular i de zones plegades.
RELLEU MONTSERRATÍL'originalitat morfològica que presenta la muntanya de Montserrat serveix de prototip de l'anomenat relleu montserratí. Sens dubte, els esvelts monòlits o agulles són les formes més espectaculars i característiques d'aquesta muntanya. Aquest relleu resulta de la interacció entre tres factors: el material, l'estructura i l'erosió.El material és el conglomerat (o pedra pinyolenca), caracteritzat per presentar còdols de diversa naturalesa i per ser, en conjunt, molt homogeni i força resistent a l'erosió. L'estructura ve determinada per una xarxa de fractures o diàclasis verticals que s'intersequen, tot individualitzant formes columnars.L'erosió, per efecte de l'aigua i del glaç, ha anat modelant i arrodonint aquestes formes columnars. Entre els conglomerats també hi ha algunes capes primes de roques més argiloses i fàcilment erosionables on creix la vegetació. Sovint, aquest nivells van relacionats amb la presència de balmes i coves.Al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, com que els conglomerats presenten unes fractures més espaiades, el modelat erosiu dóna turons arrodonits, com per exemple el Montcau.
RELLEU TABULARAquest relleu resulta de l'erosió de zones poc deformades i es caracteritza pels vessants amb pendent pronunciat que culminen en superfícies poc inclinades. Es forma per l'alternança d'estrats tous als vessants (amb predomini de les lutites) i durs a les culminacions (amb conglomerats, gresos i, puntualment, calcàries). El millor exemple de relleu tabular és la zona sud-oest de la comarca (Cogulló de Cal Torre, Pòpia de Montgròs, Collbaix...).
RELLEU DE LES ZONES PLEGADESL'empenta tectònica pirinenca pressionant des del nord, combinada amb la plasticitat de la sal de la formació Cardona que es troba al subsòl, ha deformat els estrats de la meitat nord del Bages en violents plecs anticlinals que segueixen la direcció SO-NE, paral·lela als Pirineus. Als llocs on la deformació ha estat més intensa, les estructures anticlinals són complexes i tallades en falles, sovint amb desplaçaments importants. Als nuclis anticlinals posats al descobert per l'erosió afloren els sediments més antics, com és el cas de la sal a Cardona i dels guixos a Súria i a Santa Maria d'Oló. Des de l'extrem NO al SE de la comarca, es troba la seqüència següent de grans estructures anticlinals:- Anticlinal de Pinós i diapir de Cardona- Anticlinal nord de Súria- Falla de Mig-Món (Súria) i anticlinal de Balsareny- Anticlinal de Súria i falla del Tordell (Súria)- Anticlinal de Santa Maria d'Oló- Encavalcament del Guix (Sallent)
LES ROQUES
Les roques són agregats naturals consolidats que poden estar formats per un o més minerals i també poden contenir fragments de roques preexistents i restes d'éssers vius. Les roques que trobem al Bages són els conglomerats, les sorrenques, les lutites, les calcàries, les evaporites i les que formen les graves. A excepció de les evaporites, totes són més o menys riques en carbonat de calci i, com a conseqüència, generen sòls calcaris.
CONGLOMERATSEls conglomerats són roques detrítiques formades bàsicament per fragments arrodonits, de més de 2 mm de diàmetre, anomenats còdols. Els còdols estan inclosos en una matriu composta per sorra, llim i argila. Aquests diferents components es mantenen units gràcies al ciment, que en el cas del Bages és sempre carbonat de calci.Les masses de conglomerat més importants del Bages són al sud i al sud-est. També abunden a la resta del territori, sobretot formant part de les culminacions dels relleus tabulars o bé dins de capes de roques de gra més fi.
GRAVESLes graves són sediments detrítics no cimentats, constituïts per fragments de roca de més de 2 mm de diàmetre. Tot i que hi ha excepcions, al Bages aquests fragments acostumen a ser arrodonits i, en aquest cas, s'anomenen còdols i tenen un origen fluvial. Les graves acostumen a estar incloses en una matriu que sol ser sorrenca o llimosa. Es van dipositar durant el quaternari i són, per tant, els materials geològics més recents de la comarca.Les graves abunden als llits actuals dels rius i a les terrasses fluvials, els testimonis dels nivells on, fa algunes desenes o alguns centenars de milers d'anys, corrien les aigües fluvials. La majoria de terrasses fluvials del Bages han estat explotades com a graveres.
SORRENQUESLes sorrenques, també anomenades gresos, són roques detrítiques que s'originen per cimentació de sorres que, generalment, estan incloses en una matriu formada per partícules de gra més fi. Les sorres són fragments de minerals o roques amb diàmetres compresos entre 2 i 1/16 mm. El ciment de les sorrenques del Bages és sempre carbonat de calci.Les sorrenques abunden arreu de la comarca, tant en zones d'origen marí com continental. Sovint els òxids de ferro tenyeixen de vermell les sorrenques d'origen continental. Es troben en capes primes alternant amb altres roques (sobretot lutites) o bé formant estrats gruixuts molt homogenis que sovint han estat i són objecte d'explotació. Són les roques predominants en els edificis antics perquè són molt abundants i es poden treballar fàcilment.
LUTITESLes lutites, també anomenades pelites, són roques detrítiques formades per fragments de diàmetre inferior a 1/16 mm. Les lutites coherents -vulgarment anomenades tapàs-, en les quals les partícules estan unides però no cimentades fortament, s'anomenen limolites i argil·lites segons si la mida de les partícules és, respectivament, superior o inferior a 1/256 mm; quan no són coherents reben els noms de llims i argiles. Les lutites que contenen al voltant del 50% de carbonat de calci (del 35% al 65% segons Vatan) s'anomenen margues i solen ser de colors blavosos. La coloració de les lutites del Bages pot variar del gris blavós o groguenc, al sector constituït per materials d'origen marí, fins al vermell característic del sector amb materials d'origen continental rics en òxids de ferro.L'escassa resistència a l'erosió de les lutites ha facilitat el formidable buidament que ha originat el relleu del Bages. A les planes bagenques, actualment ocupades per conreus, predominen aquests materials, els quals s'utilitzen a les bòbiles per fabricar ceràmica de construcció.
CALCÀRIESLes calcàries són roques carbonàtiques formades majoritàriament per carbonat de calci. Els tipus de calcàries que més abunden al Bages -on s'anomenen vulgarment pedra calar- formen capes molt resistents a l'erosió i poden tenir un origen marí o lacustre. Actualment són explotades com a material de construcció i antigament s'havien utilitzat per fer calç. Les calcàries marines bagenques presenten una gran quantitat de macrofòssils i van lligades a la presència d'esculls de corall.Els travertins que hi ha al Bages són unes roques calcàries poroses i poc denses formades per precipitació de carbonat de calci sobre els vegetals de l'entorn de les fonts. Reben el nom vulgar de pedra tosca.
EVAPORITESLa sal gemma o halita, les sals potàssiques (silvita i carnal·lita) i el guix són evaporites, unes roques solubles que provenen de l'evaporació de l'aigua d'un antic mar. Al Bages hi ha petits afloraments de guix, però l'aflorament més important d'evaporites és la Muntanya de Sal de Cardona, on s'ha explotat la sal des de l'antiguitat. Les evaporites de la Muntanya de Sal formen un diapir -relacionat amb un plec- que s'ha obert pas a través de les capes suprajacents a causa del seu comportament plàstic, a la seva baixa densitat en relació a les roques que l'envolten i al pes dels materials superiors.Si es mira de prop la Muntanya de Sal, es pot observar l'acusat plegament dels estrats i la seva superfície transformada en un rascler -alternança de canaletes amb crestes d'arestes tallants- a causa de l'acció dissolvent de l'aigua. També destaca la diversitat de colors originada pels diferents minerals que hi són presents. L'halita, el mineral més abundant, és incolora o amb tonalitats blanques, ataronjades o rosades i les primes capes grises són d'argiles.
ELS MINERALS
Els minerals són sòlids homogenis inorgànics d'origen natural que tenen una composició química definida (que en molts casos, però, no és fixa) i una disposició atòmica ordenada (o estructura cristal·lina). La major part dels minerals es formen mitjançant processos inorgànics, però n'hi ha que, com l'aragonita de les closques dels mol·luscs, poden ser formats pels éssers vius. Qualsevol sòlid amb estructura cristal·lina es pot considerar un cristall, però sovint el terme cristall s'associa tan sols als sòlids amb formes polièdriques que són la manifestació externa de l'ordenació interna dels àtoms. Els minerals amb formes polièdriques perfectes són més aviat rars a la natura perquè requereixen unes condicions especials per a poder-se formar.Els minerals, normalment en forma de cristalls petits o microscòpics, són els principals components de les roques. A més, diferents processos de mineralització són capaços de concentrar uns determinats minerals i de fer créixer cristalls de bona mida.Totes les roques de la comarca de Bages s'han originat per sedimentació. Per aquest motiu, el Bages no és un territori particularment variat en tipus de minerals. En contrapartida, són abundosos els minerals compostos per carbonats i sulfats, i destaquen molt especialment els diferents clorurs de la formació geològica Cardona.
CALCITA (CaCO3, carbonat de calci)La calcita és un mineral que pot cristal·litzar en diverses formes donant lloc a cristalls que generalment són blancs o incolors, però a vegades estan tenyits d'altres coloracions. La calcita defineix el grau de duresa 3 de l'escala de Mohs. No es pot ratllar amb l'ungla, però es ratlla fàcilment amb un ganivet. Els cristalls de calcita es troben amb freqüència a les escletxes de les roques riques en CaCO3 i a les coves. La calcita és el component majoritari de les roques calcàries, les quals s'utilitzen per a la fabricació de ciment i calç.
MALAQUITA (Cu2(OH)2CO3, carbonat bàsic de coure)La malaquita pot formar cristalls prismàtics aciculars del sistema monoclínic, però habitualment forma pàtines, revestiments terrosos o masses reniformes, globoses o estalactítiques. Té un bonic color verd molt característic, la ratlla verda i duresa 3,5-4. És una mena de coure i s'utilitza per fer objectes de decoració i com a pedra ornamental.Al Bages, la malaquita es localitza sobretot a Artés, en un tipus de mineralització anomenada "red-bed" cuprífer on el rentat produït per l'aigua (lixiviació) va dissoldre ions de coure que després van precipitar en forma de sulfurs perquè van arribar sobtadament a un nivell reductor. Posteriorment, per un procés de carbonatació dels sulfurs, es van formar els minerals malaquita i atzurita, que són tots dos carbonats de coure. Més que per la mida dels cristalls o l'extensió del jaciment, la localitat de malaquita d'Artés té importància geològica pel procés de mineralització. També n´hi ha a Cabrianes (Sallent), Santpedor i a Ferrerons (Moià).
ATZURITA (Cu3(OH)2(CO3)2, carbonat bàsic de
RELLEU MONTSERRATÍL'originalitat morfològica que presenta la muntanya de Montserrat serveix de prototip de l'anomenat relleu montserratí. Sens dubte, els esvelts monòlits o agulles són les formes més espectaculars i característiques d'aquesta muntanya. Aquest relleu resulta de la interacció entre tres factors: el material, l'estructura i l'erosió.El material és el conglomerat (o pedra pinyolenca), caracteritzat per presentar còdols de diversa naturalesa i per ser, en conjunt, molt homogeni i força resistent a l'erosió. L'estructura ve determinada per una xarxa de fractures o diàclasis verticals que s'intersequen, tot individualitzant formes columnars.L'erosió, per efecte de l'aigua i del glaç, ha anat modelant i arrodonint aquestes formes columnars. Entre els conglomerats també hi ha algunes capes primes de roques més argiloses i fàcilment erosionables on creix la vegetació. Sovint, aquest nivells van relacionats amb la presència de balmes i coves.Al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, com que els conglomerats presenten unes fractures més espaiades, el modelat erosiu dóna turons arrodonits, com per exemple el Montcau.
RELLEU TABULARAquest relleu resulta de l'erosió de zones poc deformades i es caracteritza pels vessants amb pendent pronunciat que culminen en superfícies poc inclinades. Es forma per l'alternança d'estrats tous als vessants (amb predomini de les lutites) i durs a les culminacions (amb conglomerats, gresos i, puntualment, calcàries). El millor exemple de relleu tabular és la zona sud-oest de la comarca (Cogulló de Cal Torre, Pòpia de Montgròs, Collbaix...).
RELLEU DE LES ZONES PLEGADESL'empenta tectònica pirinenca pressionant des del nord, combinada amb la plasticitat de la sal de la formació Cardona que es troba al subsòl, ha deformat els estrats de la meitat nord del Bages en violents plecs anticlinals que segueixen la direcció SO-NE, paral·lela als Pirineus. Als llocs on la deformació ha estat més intensa, les estructures anticlinals són complexes i tallades en falles, sovint amb desplaçaments importants. Als nuclis anticlinals posats al descobert per l'erosió afloren els sediments més antics, com és el cas de la sal a Cardona i dels guixos a Súria i a Santa Maria d'Oló. Des de l'extrem NO al SE de la comarca, es troba la seqüència següent de grans estructures anticlinals:- Anticlinal de Pinós i diapir de Cardona- Anticlinal nord de Súria- Falla de Mig-Món (Súria) i anticlinal de Balsareny- Anticlinal de Súria i falla del Tordell (Súria)- Anticlinal de Santa Maria d'Oló- Encavalcament del Guix (Sallent)
LES ROQUES
Les roques són agregats naturals consolidats que poden estar formats per un o més minerals i també poden contenir fragments de roques preexistents i restes d'éssers vius. Les roques que trobem al Bages són els conglomerats, les sorrenques, les lutites, les calcàries, les evaporites i les que formen les graves. A excepció de les evaporites, totes són més o menys riques en carbonat de calci i, com a conseqüència, generen sòls calcaris.
CONGLOMERATSEls conglomerats són roques detrítiques formades bàsicament per fragments arrodonits, de més de 2 mm de diàmetre, anomenats còdols. Els còdols estan inclosos en una matriu composta per sorra, llim i argila. Aquests diferents components es mantenen units gràcies al ciment, que en el cas del Bages és sempre carbonat de calci.Les masses de conglomerat més importants del Bages són al sud i al sud-est. També abunden a la resta del territori, sobretot formant part de les culminacions dels relleus tabulars o bé dins de capes de roques de gra més fi.
GRAVESLes graves són sediments detrítics no cimentats, constituïts per fragments de roca de més de 2 mm de diàmetre. Tot i que hi ha excepcions, al Bages aquests fragments acostumen a ser arrodonits i, en aquest cas, s'anomenen còdols i tenen un origen fluvial. Les graves acostumen a estar incloses en una matriu que sol ser sorrenca o llimosa. Es van dipositar durant el quaternari i són, per tant, els materials geològics més recents de la comarca.Les graves abunden als llits actuals dels rius i a les terrasses fluvials, els testimonis dels nivells on, fa algunes desenes o alguns centenars de milers d'anys, corrien les aigües fluvials. La majoria de terrasses fluvials del Bages han estat explotades com a graveres.
SORRENQUESLes sorrenques, també anomenades gresos, són roques detrítiques que s'originen per cimentació de sorres que, generalment, estan incloses en una matriu formada per partícules de gra més fi. Les sorres són fragments de minerals o roques amb diàmetres compresos entre 2 i 1/16 mm. El ciment de les sorrenques del Bages és sempre carbonat de calci.Les sorrenques abunden arreu de la comarca, tant en zones d'origen marí com continental. Sovint els òxids de ferro tenyeixen de vermell les sorrenques d'origen continental. Es troben en capes primes alternant amb altres roques (sobretot lutites) o bé formant estrats gruixuts molt homogenis que sovint han estat i són objecte d'explotació. Són les roques predominants en els edificis antics perquè són molt abundants i es poden treballar fàcilment.
LUTITESLes lutites, també anomenades pelites, són roques detrítiques formades per fragments de diàmetre inferior a 1/16 mm. Les lutites coherents -vulgarment anomenades tapàs-, en les quals les partícules estan unides però no cimentades fortament, s'anomenen limolites i argil·lites segons si la mida de les partícules és, respectivament, superior o inferior a 1/256 mm; quan no són coherents reben els noms de llims i argiles. Les lutites que contenen al voltant del 50% de carbonat de calci (del 35% al 65% segons Vatan) s'anomenen margues i solen ser de colors blavosos. La coloració de les lutites del Bages pot variar del gris blavós o groguenc, al sector constituït per materials d'origen marí, fins al vermell característic del sector amb materials d'origen continental rics en òxids de ferro.L'escassa resistència a l'erosió de les lutites ha facilitat el formidable buidament que ha originat el relleu del Bages. A les planes bagenques, actualment ocupades per conreus, predominen aquests materials, els quals s'utilitzen a les bòbiles per fabricar ceràmica de construcció.
CALCÀRIESLes calcàries són roques carbonàtiques formades majoritàriament per carbonat de calci. Els tipus de calcàries que més abunden al Bages -on s'anomenen vulgarment pedra calar- formen capes molt resistents a l'erosió i poden tenir un origen marí o lacustre. Actualment són explotades com a material de construcció i antigament s'havien utilitzat per fer calç. Les calcàries marines bagenques presenten una gran quantitat de macrofòssils i van lligades a la presència d'esculls de corall.Els travertins que hi ha al Bages són unes roques calcàries poroses i poc denses formades per precipitació de carbonat de calci sobre els vegetals de l'entorn de les fonts. Reben el nom vulgar de pedra tosca.
EVAPORITESLa sal gemma o halita, les sals potàssiques (silvita i carnal·lita) i el guix són evaporites, unes roques solubles que provenen de l'evaporació de l'aigua d'un antic mar. Al Bages hi ha petits afloraments de guix, però l'aflorament més important d'evaporites és la Muntanya de Sal de Cardona, on s'ha explotat la sal des de l'antiguitat. Les evaporites de la Muntanya de Sal formen un diapir -relacionat amb un plec- que s'ha obert pas a través de les capes suprajacents a causa del seu comportament plàstic, a la seva baixa densitat en relació a les roques que l'envolten i al pes dels materials superiors.Si es mira de prop la Muntanya de Sal, es pot observar l'acusat plegament dels estrats i la seva superfície transformada en un rascler -alternança de canaletes amb crestes d'arestes tallants- a causa de l'acció dissolvent de l'aigua. També destaca la diversitat de colors originada pels diferents minerals que hi són presents. L'halita, el mineral més abundant, és incolora o amb tonalitats blanques, ataronjades o rosades i les primes capes grises són d'argiles.
ELS MINERALS
Els minerals són sòlids homogenis inorgànics d'origen natural que tenen una composició química definida (que en molts casos, però, no és fixa) i una disposició atòmica ordenada (o estructura cristal·lina). La major part dels minerals es formen mitjançant processos inorgànics, però n'hi ha que, com l'aragonita de les closques dels mol·luscs, poden ser formats pels éssers vius. Qualsevol sòlid amb estructura cristal·lina es pot considerar un cristall, però sovint el terme cristall s'associa tan sols als sòlids amb formes polièdriques que són la manifestació externa de l'ordenació interna dels àtoms. Els minerals amb formes polièdriques perfectes són més aviat rars a la natura perquè requereixen unes condicions especials per a poder-se formar.Els minerals, normalment en forma de cristalls petits o microscòpics, són els principals components de les roques. A més, diferents processos de mineralització són capaços de concentrar uns determinats minerals i de fer créixer cristalls de bona mida.Totes les roques de la comarca de Bages s'han originat per sedimentació. Per aquest motiu, el Bages no és un territori particularment variat en tipus de minerals. En contrapartida, són abundosos els minerals compostos per carbonats i sulfats, i destaquen molt especialment els diferents clorurs de la formació geològica Cardona.
CALCITA (CaCO3, carbonat de calci)La calcita és un mineral que pot cristal·litzar en diverses formes donant lloc a cristalls que generalment són blancs o incolors, però a vegades estan tenyits d'altres coloracions. La calcita defineix el grau de duresa 3 de l'escala de Mohs. No es pot ratllar amb l'ungla, però es ratlla fàcilment amb un ganivet. Els cristalls de calcita es troben amb freqüència a les escletxes de les roques riques en CaCO3 i a les coves. La calcita és el component majoritari de les roques calcàries, les quals s'utilitzen per a la fabricació de ciment i calç.
MALAQUITA (Cu2(OH)2CO3, carbonat bàsic de coure)La malaquita pot formar cristalls prismàtics aciculars del sistema monoclínic, però habitualment forma pàtines, revestiments terrosos o masses reniformes, globoses o estalactítiques. Té un bonic color verd molt característic, la ratlla verda i duresa 3,5-4. És una mena de coure i s'utilitza per fer objectes de decoració i com a pedra ornamental.Al Bages, la malaquita es localitza sobretot a Artés, en un tipus de mineralització anomenada "red-bed" cuprífer on el rentat produït per l'aigua (lixiviació) va dissoldre ions de coure que després van precipitar en forma de sulfurs perquè van arribar sobtadament a un nivell reductor. Posteriorment, per un procés de carbonatació dels sulfurs, es van formar els minerals malaquita i atzurita, que són tots dos carbonats de coure. Més que per la mida dels cristalls o l'extensió del jaciment, la localitat de malaquita d'Artés té importància geològica pel procés de mineralització. També n´hi ha a Cabrianes (Sallent), Santpedor i a Ferrerons (Moià).
ATZURITA (Cu3(OH)2(CO3)2, carbonat bàsic de
FEIPENG
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada